02.173 - Educació artística - Aula 1

Públic

En aquesta fase del projecte (14 de maig), he centrat la meva mirada en una gran superfície comercial. M’ha sorprès molt que, tot i anar-hi regularment, mai m’havia parat a mirar aquests detalls quotidians com a autèntiques fronteres i mecanismes de control.

He estructurat els meus registres al voltant de tres eixos conceptuals:

En primer lloc, el límit físic i de seguretat. La fotografia de la mànega d’incendis amb el vidre de “Rómpase” i la sortida d’emergència representen llindars que només es poden creuar en l’excepcionalitat. Són fronteres transparents però infranquejables en la normalitat. En canvi, el cartell de “Proper client” a la caixa és una frontera mòbil i simbòlica que marca l’inici i el final de la propietat privada en ple procés de transacció.

En segon lloc, l’alteritat i la segregació d’espais. La “Sala de lactància” i l’accés al “Magatzem” (personal autoritzat) són espais que delimiten quines activitats han de quedar ocultes a la vista del consumidor. He explorat aquesta noció també amb la zona d’últimes unitats: una mena cistell de ferro col·locat al mig del passadís que actua com un obstacle físic i un límit temporal. Aquesta “gàbia” separa els productes que estan a punt de desaparèixer de la resta del circuit ordenat.

Finalment, la frontera tecnològica i social. Les imatges de les caixes d’autopagament i la delimitació de les cues mostren com es gestiona el flux de cossos. He recollit dos registres sonors de la zona de caixes; m’ha costat una mica gravar-los sense que la gent em mirés estrany, però crec que captar el so de la cinta i els “bips” ajuda a entendre com el soroll també actua com un element de demarcació. Aquests registres busquen fer visible allò que el ritme del consum sovint ens amaga: que vivim envoltats de murs invisibles.

Enllaç: https://drive.google.com/drive/u/0/folders/1GRl1rZR6JuF0kp_7NomEf2Pr9s5PJCeH