02.173 - Educació artística - Aula 1

Públic

En aquest sisè i últim registre parcial, m’he desplaçat a un nou centre comercial, tal com vaig fer en el registre 5, per seguir explorant com l’arquitectura i els estímuls d’un espai privatitzat regulen el comportament humà i defineixen fronteres invisibles. A través de la combinació de llenguatges visuals i sonors, he volgut capturar els límits i les transicions de la meva pròpia experiència quotidiana.

La recerca comença a l’interior d’una botiga de roba. Visualment, he fotografiat el reflex del vidre de l’aparador; una línia que contraposa l’alteritat dels maniquins homogenis amb la diversitat de la gent real que transita pel passadís. Acústicament, aquest espai està saturat per la música de dins de la botiga, que és molt estrident i actua com un mecanisme de pressió estètica i de consum. El contrast es fa evident en registrar el silenci sortint de la sortida del recinte, on s’evidencia una frontera sensorial i acústica immediata: l’aïllament enfront del bombardeig comercial.

Dins del mateix edifici, he capturat la sortida de l’ascensor. Aquesta estructura funciona com una frontera vertical que fragmenta el moviment de les persones per nivells. A més, dins la cabina es genera un silenci incòmode que evidencia com ens esquivem visualment amb “l’altre”, tot i conviure en un espai reduït.

Finalment, el recorregut clou amb la imatge de la barrera de l’aparcament. El braç mecànic tancat i el lector de tíquets simbolitzen el límit definitiu i el control econòmic del recinte. Aquesta última tanca ens recorda que la nostra llibertat en aquests espais de simulacre públic està totalment regulada i vigilada.

Enllaç: https://drive.google.com/drive/u/0/folders/1Ka1tXvxJ-_Q0qqWa1Ovsa9kR93CIp37L